La germinació de la Rumba Catalana és fruit de la confluència de dues tradicions musicals occidentals: la flamenca i l'Afrocubana. Els gitanos catalans ho sintetitzaran en un nou estil de folklore urbà, assimilant en la seva tradició musical flamenca els patrons de la música Afrollatina. Els pioners de la Rumba Catalana van inventar una manera peculiar de tocar la guitarra que donarà carta d'identitat al gènere: una guitarra ventilant amb l'acompanyament de palmells i bongó. Amb aquesta fórmula màgica Sabor de Gràcia neix com la rumba catalana més actual, aquella que, després d'haver-se llatinitzat en els últims anys, vol retrobar el camí de tornada a casa, als orígens d'aquell estil mestís, provocador i hedonista que feia ballar tots els que l'escoltessin.

L'exvila de Gràcia és un barri d'autèntic sabor gitano. Justament és allí on s'ha anat a buscar l'autenticitat de la rumba catalana, representada pel grup Sabor de Gràcia. Aquest grup de rumbers surgeix com tal a Gràcia l'any 1994, si bé els seus principals components ja havien col·laborat amb altres formacions i artistes punters com Gato Pérez, Les Estrelles de Gràcia, Ai Ai Ai, Chipén, Ramonet, Moncho, Amalgama, Són d´Aquí, Manzanita i un llarg etcètera.

Publiquen el seu primer disc, “Tots els colors” l'any 1997, amb una emotiva versió del "Me'n vaig a peu” de Serrat en clau rumbera.

Des de llavors han compartit cartell amb l'Orquestra Platería, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Los Manolos, Peret, Salif Keita, Moncho, Chocolate, Lucrecia, Ketama i Tomeu Penya entre molts altres.

Són un grup jove però experimentat que sap connectar amb un públic fidel i predisposat a rumbejar.

L'any 2004 surt un nou album El mundo baila (K-Industira, 2004), un ambiciós projecte nascut amb vocació internacional en el que es perfilava la rumba del futur.

En ell, a més de presentar temes propis que marquen un salt qualitatiu en la composició, Sabor de Gràcia recorden i versionen alguns dels seus il·lustres predecessors (“Pescaílla”, Gato Pérez, Los Chavos..)

Especialment remarcable és la intensitat dramàtica resultant del contrast entre la veu rumbera de Sicus, un flamenc autèntic.

El resultat, 12 temes en què aflora la dualitat del sentir rumber d'aquests músics. Els ritmes caribenys i el 'duende' flamenc es fonen en una abraçada, una nova expressió popular que és la Rumba Catalana.

L'any 2006 Sabor de Gràcia edita el seva últim i tercer disc La cançó amb rumba (Stres Music). Aquest disc és un homenatge a la “Nova Cançó” que conserva l'essència de cançons emblemàtiques de l'època passades per ritmes del combo gitano les treuen a la llum amb l'alegria que caracteritza la Rumba Catalana.

Es pot dir, sense dubtes, que són un èxit garantit.

El secret del grup es troba en el mestissatge de gitanos i paios, que han trobat en la rumba catalana el seu canal d'expressió. Expressió artística i expressió de sentiments. Uns sentiments molt arrelats a la llarga tradició cultural de Gràcia i del poble gitano de Catalunya.