L'any 1968, la Cançó catalana patia constants atacs de transcendència.

Era urgent l'aparició d'un revulsiu, d'un tipus d'artista que -sense renunciar a la crítica o a la creació d'un univers propi- no es prengués massa seriosament a si mateix, i sabés mirar-se els problemes amb murrieria distanciada, amb un somriure sempre a punt, o fins i tot amb una sana i espontània riallada.

Doncs bé: així com La Renaixença va produir el seu Pitarra, la seriosa i un pèl tibada Nova Cançó va produir el seu Pere Tàpias (i també la seva Trinca, però aquesta és una altra història).

En Pere (que en realitat es diu Joan) va decidir que li venia més de gust agafar-se a la guitarra que no pas a les negrors de la toga d'advocat, i des de la seva Vilanova va començar a bombardejar el sorprès públic del Principat amb cançons divertides, de melodia encomanadissa, i escrites en un català d'una correcció potser relativa però autènticament popular: "La tia Maria", "Moreno de la Fe", "Una dolça història d'amor"...

Després d'uns quants discos petits, vingueren els primers àlbums, molt ben acollits (Per a servir-vos -1973-, Si fa sol -1975-), però Pere Tàpias era, abans que res, un home d'escena.

La seva presència inconfusible feia riure el públic des del primer moment i, acompanyat únicament per la seva guitarra, omplia com ningú l'escenari amb una tirallonga inacabable de cançons, petits monòlegs i esquetxos: un autèntic show que el va convertir el 1976 en un dels grans triomfadors, davant de més de 60.000 persones, de les Sis Hores de Cançó a Canet en la seva edició més gloriosa.

A finals dels setanta i inicis dels vuitanta, Pere Tàpias va continuar actuant amb freqüència i ens va oferir dos àlbums d'excel.lent factura, arranjats pel també vilanoví, Francesc Burrull: 400 pendons -que incloïa el seu èxit per excel.lència, "La moto"- i Passeig del Carme -un treball més líric i ambiciós, que no va tenir l'èxit que es mereixia: al públic no li agrada que li trenquin els esquemes.

Durant els anys següents, i amb una Cançó sense normalitat infrastructural, i desprestigiada per un poder polític que l'havia instrumentalitzat en els anys foscos i que ara la contemplava amb desconfiança com una força massa difícil de controlar, en Tàpias segueix cantant, i ens ofereix encara un parell d'àlbums, no gaire ben difosos (Xàndals i barretines -1982- i La mar de bé -1987).

Després, el nostre amic es concentra sobretot en programes de ràdio i televisió, i en una de les seves grans passions: la gastronomia. Però el cuquet de la Cançó és difícil de matar (i si no, que li ho preguntin a en Joan Isaac).

Amb el nou segle, Pere Tàpias ha decidit, com a preludi d'un possible retorn als escenaris, editar en CD una part selecta de la seva trajectòria, procedent de quasi tots els seus discos de vinil. Cançons com "Rosa", "Txa txa txa final", "La moto", "Al darrer adéu", "Passatges footingueros", "Amor matemàtic", la primera part del Passeig del Carme, "Antònia", "El plusquamperfecte", "La cançó de les trompetes" i "Vola, vola, vola" (afegides a algun tema inèdit, com el breu i contundent "S'arruga") poden ser ara retrobades pel públic que les trobava a faltar, i descobertes per les noves generacions sensibles al valor terapèutic d'una rialla mai gratuïta.

I per a aquesta ocasió, les cançons s'han vestit de gala. Aquest CD no és un simple refregit, sinó un enregistrament nou de trinca, amb arranjaments escrits ex professo per Toni Xuclà, i interpretats per un grup de luxe de caràcter acústic (el mateix Xuclà a les guitarres, Pep Pascual als saxos, Ferran Martínez a l'acordió, Ignasi Zamora al baix i Michael Weiss a la bateria) amb el qual en Tàpias es troba tan a gust com un pingüí en un iceberg.

I no podem oblidar la col.laboració molt especial de la banda de l'Agrupació Musical del Maresme en l'engrescador fragment instrumental de Passeig del Carme que tanca l'àlbum.

Equivalent a la catalana dels grans cantants-humoristes francesos com Pierre Perret i Ricet-Barrier (amb un polsim del gran Brassens per acabar de donar gust), Pere Tàpias cavalca de nou. I, en una època de restrenyiment mental com la que ens toca viure, crec sincerament que el seu nou disc hauria de ser considerat d'interès especial per a la salut pública.


PER CONTRACTACIO:Tel.937986466/Fax.937574056 (Barcelona) Spain 
www.myspace.com/peretapias   E-Mail: vipmusic@vipmusicsl.com