|
Josep Tero declara el seu amor al Mediterrani a ‘Fronteres’
• El cantautor de l’Escala presentarà el disc
diumenge, a la sala Luz de Gas
• Maria del Mar Bonet i Marina Rossell
participen en un CD impregnat de mar
 - Els cantautors Josep Tero i Maria del Mar Bonet, ahir, a Barcelona.
- Foto:
GUILLERMO MOLINER
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
Mentre ell naixia, el seu avi, astrònom i pescador, li donava la benvinguda
tocant la bandúrria. La música i el Mediterrani han bressolat Josep Tero des
d’abans fins i tot de tenir ús de raó. El cantautor de l’Escala (Alt Empordà)
recull els «molts llenguatges de la cançó, barrejats amb la geografia més
pròxima i el colorit del mar» en el seu nou disc, Fronteres, amb la
voluntat de «frenar la ferotge invasió anglosaxona». L’àlbum, el vuitè de la
seva inquieta discografia, el presentarà a Luz de Gas, diumenge que ve, convidat
per Barnasants.
Des d’Empúries (primera colònia grega d’Espanya), directe a
Alexandria. La passió de Josep Tero per aquestes terres, i per l’imaginari de
Kavafis, batega en cada una de les seves noves cançons.
L’artista explica que
el punt de partida (i d’inspiració) va ser la cançó El fill d’Andrònic
(Macedònia, segle X). Guiat per les paraules que el pare diu al seu fill
guerrer: «Deixa d’una vegada les armes de matar i agafa les de l’amor», Tero va
anar elaborant les cançons d’aquest delicat àlbum. Un treball en què bolca els
seus sentiments al veure les icones ferides del mont Athos (fruit de l’agressió
turca en territori grec), i els enllaça amb una altra cançó, la menorquina El
rei moro (un altre exemple d’agressió entre pobles mediterranis). «Vaig
sentir la necessitat d’explicar com de vegades ens inventem fronteres
innecessàries, perjudicials, i ens oblidem d’altres d’importants com les del
respecte, la llengua».
CONNEXIÓ AMB LA TERRA / Tero considera que els
cantautors són «portaveus de la normalització». Sap que tenen un projecte
prioritari: «Fer país; un país que existeix perquè es canta en català. Perquè
fins que no apareixen els cantautors, la gent no reconeix la seva connexió amb
la terra, amb el seu poble», subratlla.
La influència de Lluís Llach en Tero
va més enllà de la coincidència que tots dos són empordanesos. Tots dos han fet
de Grècia un feliç destí. «Sí, però ell navega i jo pujo les muntanyes»,
puntualitza, entre rialles. De fet, Tero va debutar davant el públic en un
recital amb Llach i Marina Rosell el 1982. I, des d’aleshores, no s’ha cansat de
divulgar la poesia catalana i la cançó tradicional, d’enarborar el compromís, la
defensa del medi ambient i de les llibertats... i sempre, amb una clara
autoexigència de qualitat musical.
A Fronteres, relata «el bombardeig
de l’aviació feixista» que va patir el 1939 el seu poble, l’Escala, el 23 de
gener --així titula la peça--; posa música al poema de Miquel Martí i Pol
Tot té un gest --bateja la cançó Amb un gest--; adapta una cançó
tradicional grega a Jo, Rocaguinarda --en què esmenta des d’Andrònic fins
a Serrallonga--; i compon un impactant cant ecologista a Tornarem a tenir
barques.
«Josep Tero encara té molt camí per recórrer, per ensenyar-nos
d’on surt tota la seva poètica», apunta Maria del Mar Bonet, que en el disc
participa a Cor i arbre. «Ens uneix una complicitat intensa i antiga: jo
tenia 14 anys quan vaig programar un concert de Bonet al meu poble, quan ella en
tenia només 18», recorda Tero. Però ella no és l’única veu femenina convidada:
Marina Rossell canta a Jo, Rocaguinarda. «Josep Tero, amb les seves
cançons de fronteres –espirituals o físiques–, ens empeny cap a emocions com
l’amistat, la solidaritat, l’aliança, l’harmonia, el diàleg, el companyerisme»,
escriu Jaume Fàbrega en el llibret que acompanya el disc compacte. |
